Ens trobem que encara hi ha gent amb alguns dubtes de per què identificar a la seva mascota, si no surt gairabé de passeig , surt lligat, viu a un jardí, …
La implantació del microxip es fa de manera subcutànea a la zona de coll o creu, en una única punxada, de manera ràpida i practicament indolora. Les dades del propietari i del animal passen a una base de dades de caràcter protegit (a Catalunya AIAC, a nivell estatal REIAC, ja que cada comunitat autonòmica té el seu propi arxiu ), i en cas de pèrdua, es dona avís. Si l’animal arriba a un centre veterinari o a una protectora, es contacta amb el seu propietari i per tant s’aconsegueix la tornada a casa. La lectura alfanumèrica del microxip es fa amb un lector que tenim centres veterinaris, protectores, refugis o policia local o autonòmica.
Ja fa una anys que es va instaurar la obligatoreitat d’ identificar a gossos, gats, fures i altres animals de companyia. El no fer-ho comporta multes i es la manera que els ajuntaments tenen un control de la població quan es censa. Per censar-los, els animals han de portar implantat el microxip.
Alhora de viatjar també es demana que han d’estar identificats: les companyies aèries, de tren, autocars demanen tota la documentació en regla per possibles incidències en el viatge.
Que la mascota estigui identificada també ens dona el dret a demostar que aquella mascota ens pertany, donat que s’han donat casos de robatori d’animals raça per la venda il·legal, per baralles , etc.
Identifiqueu, és el seu D.N.I. !!!
